Joaquín Olivert

Llicenciat en ciències físiques en 1968 per la Universitat de València,  doctor en 1974, professor de física quàntica,  professor a la facultat de matemàtiques des de 1985,  Doctor “Honoris Causa” en física per esta Universitat i  tantíssims títols acadèmics més, membre de l’agrupació socialista de Cullera i soci de l'Ateneu Musical, va nàixer en Cullera el 18 de juny de 1941,  ment privilegiada en el camp de la física, centrant els seus estudis en la Teoria de la Relativitat, a la que va aportar  diferents avanços.

Des de molt prompte va demostrar ser una persona especial, perquè a pesar dels impediments físics que una greu malaltia li causaren, va ser una ment privilegiada en el camp de la física, centrant-se els seus estudis en la Teoria de la Relativitat i un exemple de superació personal a seguir amb un objectiu: el de millorar.

Al llarg de la seua vida a més del seu treball a la Universitat de València va ser mentor de diversos alumnes, recolzant les seues tesis doctorals de les que en va dirigir 9, 2 de física i 7 de matemàtiques, i orientador desinteressat de tot aquell físic o matemàtic que li demanava parèixer.

Durant la seua etapa docent va publicar diferents llibres i obres relacionades amb la física relativista.

Després de jubilar-se a més de la seua constant dedicació a la física, va desenvolupar un altre  dels seus majors desitjos fins llavors arraconat per motius laborals: la literatura. Va escriure  una obra teatral a punt de publicar i també havia enllestit dues obres de caire totalment oposat: una novel·la històrica basada en fets ocorreguts a Cullera i un tractat sobre física, les dos inacabades, i la seua vida social des de llavors i a pesar de la seua delicada salut va seguir  girant al voltant de la física, la música  i  la seua família.

L'altra gran passió seua va ser l'Ateneu Musical. Soci d'esta societat musical durant tota la seua vida va treballar per ella i a més a més, va ser un gran impulsor de la formació acadèmica dels alumnes de música, sempre enaltint la música per damunt de fanatismes. Va ser cap de la Comissió de l’Escola de Música, per a la que va elaborar un reglament de funcionament i  últimament estava portant a cap un programa de conferències i xerrades dirigides als alumnes de Grau Professional i Grau Superior al Conservatori. També estava formant un grup de treball amb professionals de la casa i alguns membres de la Junta Directiva per a assegurar una bona coordinació de la societat i  assessorar-la  tècnicament així com als responsables de la formació dels alumnes de l’escola amb l’objectiu de millorar el seu funcionament a tots els àmbits, pedagògic, musical i social. Per aquestes raons i a causa del gran respecte i admiració que sempre se li ha tingut, a l’any 2015, la Junta Directiva de la societat pren una decisió transcendent, bateja l’escola amb el nom d’aquest professor universitari.

Orgullós sempre de la seua ciutat, Cullera, ens deixava el  22 de maig de 2014 a l’edat de 72 anys.

Un any després, l’Ajuntament de Cullera li atorga el “Distintiu 9 d'Octubre”  a títol pòstum per tota una vida de superació personal dedicada a la ciència.