Una de les coses que més destacava d'aquella banda era la voluntat de superació i l'afany de consolidar-se en el panorama musical local. Sota la batuta del "Mestre Urios" l'agrupació comença a assajar i a efectuar concerts tant a Cullera com a València, sent convidada en 1893 a fer un concert en la Plaça de bous de la capital. L'uniforme d'aquella "Unió Musical" era molt elegant: constava de pantalons amb ratlla groga, casaca de botonadura militar i gorra amb visera, rematada amb una ploma, un "pirri"; d'ací ve, precisament, el sobrenom que ens ha acompanyat des d'aquells anys per sempre, la banda dels del pirri o directament "els Pirris".

Amb el pas del temps, apareixen algunes dificultats econòmiques, l'ajuntament sembla que pagava tard, i d'aquesta època és una de les anècdotes més simpàtiques d'aquells anys: la vespra de la nit de la "Baixada" de 1906, dia en què comencen les Festes Majors de Cullera, músics i directius es tanquen en el consistori reivindicant el cobrament de les subvencions pendents, sota l'amenaça de no realitzar la processó de l'endemà; el poble, espontàniament, porta als músics durant tota la nit modere i beguda suficient per a resistir, i l'alcalde cedeix i paga, desenvolupant-se la festa amb normalitat.

Però aquesta situació d'incertesa econòmica no podia continuar durant molt de temps i es prepara amb serietat, la qual cosa seria la conversió d'aquella banda en una societat musical que s'autofinançara principalment de les aportacions dels seus associats i d'entitats públiques. El canvi s'efectua al maig de 1910 constituint-se la Societat "Foment Artístic". Es registren 112 socis numeraris en aquella acta fundacional. Es canvia de local, ampliant-se per a donar cabuda als nous alumnes, i s'estableixen les bases per al creixement social i artístic dels anys posteriors.

En 1915 el mestre fundador Heliodoro Frígola es retira voluntàriament per a deixar passe a un jove director, de la veïna localitat de Sueca, Sr. Mariano Martí Blay, que revoluciona els mètodes d'aprenentatge musical, aconseguint un gran creixement tant en quantitat com en qualitat, posant les bases dels èxits de la banda de música en la dècada dels anys 20.

L'any 1931 es produeix un canvi en la direcció de la banda, accedint a aquest càrrec el mestre de Torrent, Mariano Puig Yago, la qual cosa va suposar pujar un escaló més en l'excel·lència musical, que portaria a la consecució de grans reptes, impensables anys arrere. Mariano Puig va marcar la història de la societat, no sols pels seus 38 anys al capdavant de la Banda, que donen per a molt, sinó per la petjada pedagògica que va deixar en la formació dels músics, formant als que eren, sens dubte, dels millors instrumentistes no professionals de la província de València. Després del parèntesi de la Guerra Civil, on van desaparéixer molts músics locals, els sentiments legítims de pertinença a una entitat, la identificació amb el color grana d'una bandera i el respecte a la memòria dels quals havien fet possible la fundació i sosteniment d'una societat i una banda com aquesta, van motivar les gestions i pressions perquè es reorganitzara una altra vegada la societat, tal com s'havia conegut abans de l'episodi bèl·lic.

Un grup de socis amb gran empenyiment i amor propi, encapçalats per Sr. Alberto Santaescolástica Monleón, es va encarregar de les negociacions amb les autoritats polítiques del moment, redactant uns estatuts adaptats a les lleis vigents i buscant finançament per a l'adquisició d'uniformes i nou instrumental i reparació de l'antic.

Per fi, la banda va eixir al carrer de nou en un acte públic: la processó del Sant Enterrament de 1947. I tota la família ateneísta es marca com a objectiu recuperar el temps perdut, començant-se a planificar una estratègia a mitjà termini: rellançar l'escola de música i consolidar el creixement de la banda per a tornar al més prompte possible al CIBM Ciutat València, tot sota la direcció artística de Mariano Puig. Els anys 50 suposen la participació en diferents i nombrosos certàmens per tota la geografia de la província, aconseguint nombrosos èxits com dos primers premis en la primera secció del CIBM Ciutat de València, els anys 1951 i 1955, el que va motivar el passe a la participació en la màxima categoria d'aquest certamen, la secció llavors denominada especial.

La festa va ser sensacional, motivant multitud de celebracions, entre elles el bateig d'una nova bandera i el desplaçament a Barcelona (el 27 de desembre) per a participar en un acte d'homenatge a València amb el fí de recaptar fons per als damnificats de la terrible riuada que va assolar la capital del Túria. La Banda, com a guanyadora del recent Certamen de València, va ser l'ambaixadora musical valenciana en terres catalanes, que es van mostrar així solidàries amb una terra germana que passava per unes certes necessitats. Els actes van tindre lloc en l'antic Camp de Futbol de les Corts, estadi del FC Barcelona fins a aqueix any.

Els anys 60 van ser d'una activitat regular i sostinguda, destacant l'assistència a les festes de la Mercè de Barcelona de 1966. En 1969 acaba la seua trajectòria com a director de la banda el mestre Mariano Puig, al qual se li rendeix un merescut homenatge, sent substituït per Arturo Montes Sánchez, que només estaria un any com a director. La Societat aprofita aquests anys de transició, tant social com econòmica i artística, per a plantejar-se el canvi de seu social, adquirint-se, ja a principis de la dècada dels 70, un solar al carrer Almirall (llavors carrer d'Itàlia) amb possibilitats d'ampliació, que serà la base de l'actual local social.

Comença una vasta operació de recaptació de fons i renovació de les estructures de la societat, aconseguint un renovat impuls en l'acció social i paral·lelament en el pla musical. Arranca en 1970 la història moderna de la societat, amb la presa de possessió d'un nou i jove director, Bernardo Adam Ferrero, mestre d'Algemesí el qual revoluciona el sistema d'ensenyament musical i amb la seua labor al llarg dels 6 anys en què va ocupar la direcció de la Banda i de l'Acadèmia, de 1970 a 1976, estableix les bases per a l'eclosió artística dels anys 80 i de l'actualitat.

En l'aspecte social, en 1973, en plenes obres del nou local, es funda la Comissió de Dames ateneístes, manera efectiva d'integrar a les dones en els processos de presa de decisions i treball organitzat dins de la Societat, sent la primera presidenta Desamparados Baiona Sansaloni.

El 30 de Novembre de 1974 s'inaugura la seu social actual, local ampli i en condicions per a desenvolupar les activitats pròpies d'una societat en creixement i atendre els reptes del futur.

De nou torna a ser la societat pionera a portar a Cullera un premi: l'Esment d'Honor, que des de l'any anterior, any del Centenari del Certamen, es concedia a la banda amb major puntuació dins de la seua secció, considerant-se vencedora absoluta de la competició. Molt forta competència va haver-hi aquella edició: ni més ni menys que l'altra Banda de Cullera i l'Artística de Buñol, als quals la nostra Banda va véncer clarament. L'alegria torna a desbordar a una societat que torna a veure clar el camí del triomf amb les armes del treball, la disciplina i el sacrifici constant, notant-se la mà dels predecessors en la consecució de la base necessària per a fer-ho possible. L'obligada d'aquell any va ser "Reflections" de Henk Badings i l'obra lliure "Concert pour gran orchestre d'harmònic" de la compositora francesa Anada Gotkovsky, sent el pasdoble amb el qual es va entrar en la plaça, "La Cañada "de Rafael Talens.

En 1985 s'havia fet un pas més en l'ampliació les d'estructures simfòniques quan, amb motiu de l'Any Internacional i la Música i la Joventut, la societat crea la Banda Juvenil i la Jove Orquestra Simfònica, obrint així la possibilitat a la primera agrupació de ser el planter futur de la Banda i a la segona, d'aprofundir i arrelar el coneixement dels instruments de corda amb una activitat estable, participant amb regularitat en festivals i concerts per tota la geografia valenciana.

Els anys 80 es tancarien brillantment amb una històrica participació de la banda en una competició musical internacional, el prestigiós World Music Contest de la ciutat neerlandesa de Kerkrade, a la província de Limburgo. Sota la batuta de Sr. Gerardo Pérez Busquier, i amb un programa variat, amb la música espanyola com a protagonista principal. El jurat va atorgar Primer Premi amb Timbala d'Or per màxima puntuació en el dia de la seua actuació, entrant també per primera vegada a Cullera aquest premi. El viatge va ser un gran esdeveniment social, aprofitant per a visitar diversos països de l'entorn europeu.

Quant a la Banda Juvenil, que en 1989 va oferir una sèrie de concerts en Le Bourget, vila veïna de París, es prepara sota la batuta del músic ateneísta i deixeble de Gerardo Pérez Busquier, José Agustín Colom Colom, per a participar en la Secció Juvenil del CIBM Ciutat de València de 1991, on arrasa i aconsegueix el Primer Premi amb Esment d'Honor en una nit històrica, en aquesta ocasió al Palau de la música.

Continuen les ampliacions socials en la dècada dels noranta per a donar resposta al gran creixement, tant de l'alumnat de l'Escola de Música, com de les activitats programades en el local social. Ja s'havia adquirit durant la dècada anterior, un solar que estava situat en la part posterior de la seu social, amb la intenció de la seua ampliació, aspecte que es va fer efectiu a partir de 1990 amb la col·locació de la primera pedra i la inauguració formal al novembre de 1992 amb assistència del llavors Conseller de Cultura Sr. Andreu López.

L'Edifici de l'Escola de Música tenia una àmplia sala d'assajos en la planta baixa, amb accés directe des de l'altre local, i en els pisos superiors, aules per a atendre els aprenentatges musicals de l'entitat, completant-se amb un arxiu musical i despatxos. També s'aprofita la conjuntura per a reestructurar les antigues dependències i fer-les més funcionals i adequades als nous temps.

En 1993, Francisco Tamarit Fayos substitueix a Gerardo Pérez Busquier al capdavant de la banda i l'orquestra, després d'una etapa brillant, en la qual s'havien aconseguit molts i importants premis.

En 1996 es commemora amb gran brillantor i una sèrie d'actes importants i transcendents el Primer Centenari de la Fundació de l'Entitat. Es va crear una Comissió específica de treball amb l'objectiu de preparar els actes que feren possible una adequada celebració. Entre els esdeveniments més destacats va estar l'edició d'un llibre que recollia la història de la Societat, que va ser prologat pel mestre Enrique García Asensio. 

L'any següent, aprofitant el bon moment de l'agrupació, es guanya la secció d'honor del CIBM Ciutat de València, igualant a punts amb la banda de la Unió Musical de Llíria, en una edició recordada per tots per l'incivisme d'alguns exaltats que , amb o sense raó, van donar una molt mala imatge del poble valencià a tots els assistents al certamen.

S'assistirà a més certàmens en aquesta dècada final del segle XX, perquè la banda participarà en un concurs mundial de Bandes en la bellíssima població italiana de Riva de Garda a l'abril de 1999, aconseguint un Segon Premi.

L'activitat cultural en la Societat rep un nou impuls amb la constitució en 1998 del "Projecte Cultural Ateneu 2000", amb la participació d'un grup de socis que s'encarrega de programar activitats culturals com a conferències, presentacions de llibres, exposicions..., per al gaudi de la massa social ateneísta. També des de l'any 2000 al 2002 la banda simfònica posa en marxa un projecte discogràfic important, que consisteix en l'enregistrament de tres discos compactes, un per a l'editorial Beriato de Bèlgica i altres dos monogràfics de compositors valencians lligats a la Societat, Rafael Talens i Bernardo Adam, amb una gran qualitat tècnica i artística i que van ser èxits de vendes.

L'any 2000 pren possessió com a director de la Jove Orquestra de la societat el mestre d'Alcàsser, Pascual Martínez Martínez, amb el qual l'agrupació simfònica de corda aconsegueix una nova progressió ascendent i un nou impuls.

També la Banda Juvenil, amb el seu nou director, el músic ateneista José Luis Grau Sapiña, presa un nou rumb artístic que rellança els seus objectius musicals.

En 2002, es contracta com a nou director de la banda simfònica al jove mestre gandiense Jesús Cantos Plaza i amb ell es participa en una nova edició del CIBM Vila d'Altea, al novembre de 2002. També s'aconsegueix el màxim guardó, el Primer Premi amb Esment d'Honor interpretant " Dunia Piris "com a pasdoble de presentació, "Obertura per a un Centenari" de Rafael Talens com obligada, i la suite simfònica de Zoltan Kodály "Háry Janos" com a obra de lliure elecció, totes dues obres interpretades magistralment.

Posteriorment, al juny de 2004, serà la Banda Juvenil, sota la direcció de José Luis Grau Sapiña, la que aconseguirà el Primer Premi amb Esment d'Honor en el Certamen Nacional de Bandes de Música de Leganés (Madrid), admirant a tot el públic assistent pel gran nivell musical malgrat la joventut dels seus membres, i collint grans crítiques. Es va interpretar com a obra d'obligada execució "Aires Gallecs" de Sr. José Susi López i com a obra de lliure elecció la "Suite Hebraica" de Miguel González. En 2010 s'obté el Primer Premi del Certamen de Bandes de Música de Benissanó. En 2011 passarà a ser el nou director de la Banda Juvenil, el mestre de Corbera, Óscar Biendicho Giménez, amb el qual s'ha continuat la gran labor de formació de músics joves com a pedrera de la banda simfònica, i s'han repetit els èxits musicals, aconseguint el Primer Premi en el Certamen de Banda Juvenils Vila d'Alcásser en 2013. En 2018 ha pres possessió com a nou director de la Banda Juvenil, el mestre de Montserrat Jose Salmerón Alemany.

En el pla social, durant aquesta dècada es dona una nova imatge de la seu social, amb la construcció d'una nova sala d'assajos en la planta superior de l'edifici, batejada amb el nom de Sala Rafael Talens, i el canvi estilístic del local i de la façana, amb una nova, restaurada i moderna estructura envidrada.

actualitzada per a continuar escrivint amb lletres d'or la història de la societat, com les activitats de la Primavera musical, o la participació en els concerts A 3 Bandes, juntament amb les millors societats musicals valencianes.

En el pla artístic, el prestigiós compositor, director i pedagog Ferrer Ferrán està al capdavant de la Banda Simfònica des de 2015, amb la qual està aconseguint l'excel·lència musical d'aquesta entitat amb projecció internacional que té un únic interés: promoure i fomentar la música i la cultura, contribuint a fer de Cullera una ciutat millor cada dia, i dels cullerots gent formada, culta i amb criteri.