“Mariana Donet Miñana de cuarenta y siete años, viuda, dedicada a los quehaceres domésticos; Roberta Camarena Cabrera, mayor de edad, viuda ocupada en las labores domésticas; Juana Llopis Font, de cincuenta y dos años, viuda de igual profesión; Pascuala Pérez Buenrostro, de cuarenta y un años, viuda dedicada a las labores domésticas”
Any 1895, concretament 18 de Juny, Acta Fundacional de la Banda Unión Musical Cullerense. L’aparició dels noms d’aquestes dones és una grata sorpresa. Formen part dels fundadors de la nostra Banda. Una anàlisi més depurada ens fa pensar que ho estaven per haver perdut al seu marit i, per tant, estaven (com diu en l’acta de constitució) en qualitat de “viudas”. El fet de que apareguen menors entre els músics també ens fa pensar que ho estaven com als seus representants.
Constatem en el mateix document la primera Junta, formada per:
José
Bertomeu Matoses como Presidente
José
Llopis Vercher como secretario
Vicente
Bou Feliu como depositario
Salvador
Frigola Font, Juan Bautista Vallet Benavent y Francisco Monraval Peiró como
vocales.
Queda demostrat que aquestes dones són fundadores, però no formen part dels òrgans de decisió de la nostra Banda i tampoc apareixen en la relació de músics.
De tota manera, aquesta detallada informació que forma part de la nostra història, a finals del segle XIX, ens porta a explicitar que el camí no ha estat fàcil per a les nostres dones en l’àmbit de les Societats Musicals i de la nostra en particular.
No tenim més referències d’aquestes dones ni d’altres fins als anys 1920, en concret al 1923, quan un grup de dones broden la primera bandera de l’Entitat.
L’any 1913 naix Milagros Frígola, qui en els seus primers anys estudia solfeig a l’Escola de l’Ateneu i en 1926 es desplaça a la ciutat francesa de Lyon, on s’incorpora al Conservatori i cursa els estudis de violoncel. És la primera dona de l’Ateneu que obté els estudis superiors.
Tornen a haver referències a dones als manuscrits del nostre músic i cronista Manuel Pelegrí un 4 de Novembre de 1928:
“A la derecha la Junta Directiva del Ateneo Musical y a la izquierda un grupo de bellas señoritas incondicionales del Ateneo, vestidas con el típico traje de labradora de nuestra región”. Aquesta nota es refereix a una vetllada al Teatre Cervantes, organitzada per l’Entitat.
Les dones estan presents, encara que de manera testimonial. El 22 de Novembre de 1929 escriu Pelegrí: “Un grupo de señoritas admiradores de nuestra banda ofreció al periodista Federico Miñana el pergamino que testifica el homenaje que le rinde el Ateneo Musical nombrándole socio honorario”.
I ara sí, en un fragment de la mateixa crònica, el primer testimoni escrit d’un nou paper de la dona a la nostra Societat. Diu així:
“Mientras bellas señoritas, llevando canastillos de flores, postulaban por la sala reuniendo fondos para adquirir nuevos instrumentos”.
Aquestes “bellas señoritas” deurien ser Vicenta Gorgonio, Ceferina Meliá, Carmen Sanz, Enriqueta Meliá, Elisa Lechon y Milagros Frígola, tal i com arreplega el nostre cronista Ferran Sanz en el llibre “100 años de historia”.
La dona en la nostra Societat començava a exercir una altra funció, un altre paper, segurament ben rebut pels directius de la Societat. Començaven a possibilitar nous ingressos i, per tant, més recursos per als músics, probablement els seus propis nuvis, germans i/o pares. Cal recordar que, en aquells moments, les dones no són músiques de banda, encara que algunes d’elles comencen a estudiar música. “Las bellas señoritas” són les pioneres de la incorporació de les dones a la nostra societat i d’això fa cents anys.
Com no podia ser d’altra manera, aquestes dades mostren com les nostres societats musicals són un reflex del moment històric que travessen.
Passaren molts anys i elles seguiren col·laborant en paral·lel o quasi al marge dels centres de decisió de l’Entitat, assumint un paper cada vegada més rellevant, aportant el seu treball i generant ingressos per a la nostra Societat. Vingueren anys de guerra i tot es va parar fins al 1947, quan torna a ressorgir la nostra Societat.
L’any 1953 té lloc un fet molt especial. Una xiqueta desfila per primera vegada amb la Banda. Es tracta de Celia Palomares, acompanyada pel seu pare. Han de passar vint anys, fins al 1974, per a que una altra Celia, en este cas Celia Bodí, desfile amb la Banda tocant el requint.
En un segon pla, les dones, filles i mares de músics treballen per a la creació del nou local en els anys setanta i finalment demanen pertànyer a la Societat orgànicament, és a dir, dins l’estructura de la Societat. El 23 de setembre de 1974, la Junta Directiva, liderada per Manuel Pérez Agud, pren la decisió de crear la “Comissió de Dames Ateneistes”, nom original de la secció, que treballaria de manera autònoma depenent de la Junta Directiva.
La primera Presidenta de les Dames fou Amparo Bayona Sansaloni (1974-1977). Després Encarna Torres Gómez (1977-1980) i així fins a l’actualitat amb Celia Bodí Pizarro.
Tornem a assenyalar una nova fita: l’any 1978, Rosa Maria Renart Bou es converteix en la primera dona que s’incorpora a la Junta Directiva, presidida per Luís Pellicer Ibiza, com a Vicesecretaria. És, per tant, la pionera en incorporar-se a un òrgan de govern.
Mentrestant, les xiquetes van incorporant-se a la formació musical. Ja en la dècada dels huitanta i noranta, comencen a pertànyer a les agrupacions. Han estudiat i han elegit o han acceptat l’instrument que pertocava. Comencen a ser músiques.
Vingueren més dones, ara sí, per ocupar llocs rellevants. Conxa Tello va ser la Presidenta de l’Entitat entre 2000 i 2009. La pionera de totes les bandes valencianes.
Després vingueren moltes més dones, músiques, directores, directives... El camí de “las bellas señoritas” s’havia continuat i continuarà.
La història quasi sempre l’han escrit els homes, però la vida de les Societats Musicals ha passat i seguirà passant per les vostres mans. Vosaltres sou història, present i futur.
Podeu vore la historia de les Dones Pioneres a l’Ateneu a partir del 6 de març a les 19:30 al Local Social de l’Entitat.
